dimarts, 20 d’octubre del 2009

Vampire Kisses & Màgia d'una nit d'estiu

Bé, nois, ja torno a ser aquí! He llegit un llibre interessantíssim: Vampire Kisses: besos de vampiro de Ellen Schreiber. Sembla per nens, però és molt interessant. La protagonista, una noia gòtica, amb només una amiga, té un somni: ser vampiressa. Quan arriben uns nous habitants a la Mansió de la Comtessa, creu que el seu somni es farà realitat. Els nous habitants tenen un fill de la seva edat i ella no té parella pel Ball de la Neu... Molt recomanable. Ara, rellegeixo Entrevista con el vampiro d’Anne Rice. Vaig començar a llegir Màgia d’una nit d’estiu (Maite Carranza) i m’agradava, el vaig acabar ahir vespre a la mitja part de Ventdelplà. Us el recomano vivament!

Aquest finde ha sigut molt guai. Vaig anar amb la Iris a Santa Susanna (per fi torno a tenir MP3!) i m’ho vaig passar genial. Cada vegada em cau més bé...em fa riure molt i és molt bona tia. Dissabte em vaig aixecar com el cul, amb els llavis tallats, la putada més gran (en fi, un altre motiu per recordar París..). Estava com una sopa i no veia res (NO TENIA RESSACA!). Vaig fer el manta tot el dia, fins la nit, quan vaig anar a sopar pizzes amb la colla, que ara només els veig el finde. Diumenge vaig anar a treballar, de 7 del matí a 15.30 de la tarda, al mercat. Feia un fred que glaçava. Em vaig passar la tarda fent el dropo: llegint, escoltant música... He parlat de deures? No? Senyal que no els vaig fer.

Ahir va ser un dia avorrit, no vaig fer res en tot el dia...I avui no ha sigut pas millor. Bé, sí, ja tinc un objectiu: TU. He agafat algun llibre de la biblioteca, i el CD de la BSO d’Amélie. M’encanta aquesta pel·lícula.

I al finde... barraques gironaaaaa!!

You know you love me.

xxoo GB

divendres, 9 d’octubre del 2009

Noveau!

Comença un nou curs i aquest bloc comença una nova etapa. Com sabeu, no he escrit res durant l’estiu, més que res perquè entre ressaca i ressaca no tenia temps. Normalement, escric a classe, perquè és quan tinc temps —és estrany, però és que hi ha cada classe més avorrida...—.

L i he canviat el nom. A partir d’ara es diu 27 Rue de Rivoli. És un carrer de París, que pren el nom d’una batalla d’en Napoleonet, el nostre amic dictador. Pels que hagueu estat a París, és un carrer que transcorre paral·lel al Musée du Louvre i als Jardins de les Tulleries. És ple de botiguetes fantàstiques —òbviament, no són Chanel— però hi ha coses que valen la pena. I perquè aquest nom? Perquè m’encanta París.

Algun dia hi tornaré. Segur. És que és fantàstica! Tinc ganes d’asseure’m a la plaça de davant de Notre Dame, de gastar-me 8 euros en una crêpe al bar del costat, de fer com l’Amélie i esperar un tio al Sacré Coeur, d’admirar els Gendarmes de l’Arc de Triomf—i potser endur-me’n algun al llit—, de fer botellón a la riba del Sena com fan els joves parisencs, de declarar-me a dalt la Torre Eiffel, de jeure al Champ-de-Mars,... Tinc ganes de viure! I París és el lloc perfecte!

Ara, però, no només penjaré històries (les antigues també les trobareu penjades) sinó que també publicaré crítiques de llibres, recomenacions de cançons, parides vàries....

Començo avui! Acabo de llegir El Perfum de Patrick Süskind. Està molt bé, va d’un noi que és perfumista i mata noies per extreure’n les olors. És una mica naturalista, rollo Narcís Oller, però a mi m’ha agradat molt. Demà començaré El Nom de la Rosa, d’Umberto Eco. Segur que heu vist la pel·lícula.

Heu vist l’últim bolso de Chanel? M’encanta...

Un petonàs!

Marcel.